NoSQL

Una base de dades NoSQL (sovint interpretat com a Not only SQL^[1][2] i significa 'No només SQL') proporciona un mecanisme per emmagatzemar i recuperar dades que es modelen mitjançant relacions tabulars diferents a les utilitzades en les bases de dades relacionals. Aquest canvi de model està motivat per la simplicitat de disseny, l'escalabilitat horitzontal i un major control de la disponibilitat. Les estructures de dades utilitzades per les bases de dades NoSQL (p. ex. clau-valor, graf i document) difereixen de les relacionals, fet que possibilita que algunes operacions siguin més ràpides en les NoSQL que en les relacionals. L'elecció d'una o altra base de dades NoSQL depèn del problema a solucionar.

L'ús de bases de dades NoSQL ha augmentat notablement en sistemes Big Data i en aplicacions web a temps real.^[3] Als sistemes NoSQL se'ls anomena també "No només SQL" per emfatitzar que aquest tipus d'eines poden admetre llenguatges d'interrogació estructurats (SQL). Molts gestors NoSQL comprometen la consistència (en el sentit del teorema CAP) a favor de disponibilitat i la tolerància a la partició. Les reticències principals a adoptar sistemes NoSQL són l'ús de llenguatges d'interrogació de baix nivell, la manca d'interfícies estandarditzades i les grans inversions prèvies fetes en les bases de dades SQL existents.^[4] Gran part dels gestors NoSQL no compleixen completament les propietats ACID, i així doncs, no garanteixen transaccions realment fiables, tot i que diversos sistemes recents, com FairCom c-treeACE, Google Spanner (encara que tècnicament és una base de dades NewSQL), FoundationDB i OrientDB, ho compleixen.